Reiniciats

No cal analitzar moltes variables per a comprovar ràpidament els efectes devastadors que ha tingut la crisi sobre el conjunt de treballadors autònoms del país. I és que només en uns pocs mesos, s’han destruït més llocs de treball per compte propi que tots els que s’havien creat en els últims 10 anys. Pensem que en l’àmbit de Catalunya a finals del 2007, pràcticament ens acostàvem a la xifra de 600.000 autònoms i avui difícilment superem el mig milió, pràcticament 100.000 autònoms nets menys.

100.000 ciutadans del nostre País que després de posar la seva il·lusió, el seu esforç i en moltes ocasions, arriscant-ho tot, han vist com la societat, per a la que generava riquesa i en moltes ocasions llocs de treball, els deixava de banda. I és que en la nostra societat, el fracàs empresarial continua tenint fortes connotacions negatives i en nombroses ocasions estigmatitza a aquells que ho han perdut tot en la recerca del seu somni.

Reinicia’t és la resposta!

La CTAC  des de l’inici de las crisi, vam traslladar a tots els nivells, la necessitat d’actuar i implementar línees d’ajudes per ajudar aquells milers d’emprenedors que estaven cessant la seva activitat. Autònoms que en molts casos encara tenint activitats viables des del punt de vista empresarial, es trobaven amb un entorn hostil on les restriccions creditícies i l’augment de la morositat feien que aquestes activitats deixessin de ser viables pera convertir-se en moltes ocasions en una pesada motxilla de la que resultava pràcticament impossible de desprendre’s. Deutes, impagaments, registres de morosos han estat companys de viatge inseparable en els últims anys d’aquells que un dia van decidir autoocupar-se.

El programa Reinicia’t ha estat la resposta de la societat per amb els seus emprenedors. Després de diversos anys, segurament alguns més tard dels desitjats, els govern a través de les seves administracions, han entès que era tant o més important salvar un autònom i intentar reactivar-lo, que continuar generant emprenedors amb escasses garanties d’èxit. Aquesta nova sensibilitat respecte al treball autònom va donar lloc al programa Reinicia’t, un programa que no només ha permès salvar molts negocis condemnats al tancament, sinó que a més ha permès fer un tractament personalitzat que inclòs en el pitjor dels casos, com a mínim a permès recuperar a la persona, a l’autònom, al emprenedor.

Des de la seva posada en marxa, ràpidament observem que el component psicològic és en molts casos l’única barrera entre un fracàs i una nova oportunitat. El mòdul d’Estratègies pel Canvi, ràpidament reactivava l’emprenedor i li permetia buscar nous horitzons i nous reptes, als que amb quelcom d’acompanyament tècnic eren relativament fàcils d’assolir. Aquest canvi en si mateix ja suposo el primer èxit del programa, el veure una certa llum al final del túnel, el compartir experiències amb altres emprenedors en la mateixa situació, el veure com altres companys renaixien de les cendres i el saber que “reiniciar-se” és possible, fa que inclòs l’entorn de l’emprenedor, comenci a desterrar l’estigma del fracàs, que es comenci a valorar la perseverança, l’acumulació d’experiència.

Per tant, per a la CTAC, Reinicia’t no és només una aposta a curt termini, per a nosaltres hauria d’implantar-se com un element estratègic més en les polítiques d’emprenedoria de qualsevol administració, de qualsevol país. La metodologia, l’experiència i sobretot els resultats donen la raó a aquells que des del principi i des de diferents àmbits hem apostat com a entitat i com a societat per valorar als nostres emprenedors i per donar una resposta propera en els moments de dificultat.

CTAC

REEMPRENDRE PER A UNA PERSONA AUTO OCUPADA: OBJECTIU GAIREBÉ IMPOSSIBLE

Enmig de la situació de crisi econòmica que estem patint, des de la majoria dels poders públics, de les forces polítiques i de molts “creadors d’opinió” s’insisteix, com una sortida indispensable per canviar la dinàmica de la nostra economia, que la gent ha “d’emprendre”, ha de córrer riscos i ha de ser auto responsable per trobar la seva pròpia sortida a la crisi. Aquests discursos estan arribant, en alguns casos, al punt d’intentar “culpabilitzar” de la seva situació personal les persones que no arrisquen.

Els valors de les persones que arrisquen són lloables i mereixen tots els nostres aplaudiments, ara bé el que no podem és caure en demagògies de cert tipus i abocar milers i milers de persones a arriscar el seu patrimoni personal i familiar o les seves prestacions per atur sense ser conscients de les actuals situacions de l’economia, dels marcs normatius, de les dificultats d’accés al crèdit i de les conseqüències d’un fracàs professional.

Entenem que aquestes reflexions, i les que segueixen a continuació, tenen sentit en un projecte, com REINICIA´T, que pretén donar suport i impuls a persones que han sofert un fracàs professional i que intenten afrontar el repte d’iniciar una nova activitat professional o empresarial per compte propi.

La crisi està colpejant, en diferent mesura, tots els sectors de la producció i els serveis del nostre país. Però, segons les dades de la Seguretat Social, el col·lectiu que està sofrint més és, sense cap dubte, el dels autònoms i autònomes sense cap treballador a càrrec i és envers aquest col·lectiu específic sobre el que fem les presents reflexions.

En el període que va de desembre del 2007 al setembre del 2011, el total de cotitzants a la Seguretat Social a Catalunya ha disminuït en un 10,75%, però els cotitzants autònoms, persones físiques, sense cap treballador a càrrec ha patit una disminució del 14,17%, les dades són prou eloqüents.

Això implica 42.933 persones que han deixat de cotitzar, que simplement han tingut que abandonar la seva activitat o, en alguns casos, han caigut en l’anomenada “economia informal”.

Estem parlant de persones que desenvolupen la seva activitat com a persones físiques i que, per tant, responen amb el seu patrimoni personal o familiar davant les possibles obligacions financeres i econòmiques compromeses i, sens dubte, darrere d’aquestes xifres tenim molts drames personals i familiars i situacions molt compromeses que impossibiliten, en l’actual marc normatiu i amb les dificultats d’accés al crèdit, una sortida digna i un possible procés de reconversió de l’activitat professional.

L’actual normativa i processos recaptatoris per part de les administracions de la Seguretat Social i de les agències tributaries no faciliten, sinó compliquen al màxim, la possibilitat d’una sortida digna, que permeti la continuïtat de l’activitat o l’inici d’una de nova.

No es tracta de reivindicar una “amnistia” dels deutes i obligacions assumits, però sí que el sistema ha de permetre, a aquelles persones que es veuen amb forces per això, a reemprendre una activitat, facilitant un ajornament raonable dels seus deutes, amb un marc que permeti que segueixin treballant i vivint de forma digna i redreçant el seu futur.

Podem seguir parlant de la “cultura del fracàs” i del no reconeixement en el nostre país de l’esforç d’aquelles persones que fracassen en una iniciativa professional i que intenten reiniciar, partint de zero, una nova activitat.

No tenim al davant, en primera instància, un fet de “cultures”, tenim una veritable carrera d’obstacles, tant en els mecanismes de les polítiques recaptatòries de les administracions com en la política totalment restrictiva d’accés al crèdit privat i la no existència d’alternatives d’accés al crèdit públic, que aboquen, en els millors dels casos, a molts milers de persones a l’economia submergida.

Cal solucionar aquests problemes o l’únic que aconseguirem és fabricar una multitud de persones i famílies enfonsades, personalment i econòmicament, abocades a la marginalitat i a la pobresa extrema.

És urgent reorientar i augmentar les magres polítiques actives, pràcticament totes limitades al suport a l’inici de l’activitat, per impulsar línies de suport que evitin els fracassos de projectes ja en funcionament o que facilitin, desprès d’un fracàs, l’intentar afrontar un altre projecte.

Hem de donar, tots plegats, un tomb a aquesta situació que comporta resultats perversos. Uns resultat que en el transcurs del projecte REINICIA´T estem podent comprovar i avaluar.

En organitzar lobbys, en seguir pressionant les forces polítiques, els poders legislatius i les administracions públiques per canviar unes normatives absurdes, que provoquen situacions que desprès es condemnen i es persegueixen, en garantir l’accés al crèdit, en condicions no abusives, en promoure polítiques actives que donin suport de veritat, no només moral i propagandístic, als milers de persones que volen desenvolupar, per iniciativa pròpia o condicionats per la situació del mercat del treball, una activitat professional per compte propi, independentment de les vegades que el seu projecte professional hagi fracassat, la FS TRADE-CCOO està compromesa i sempre se’ns trobarà al peu del canó.

Només falta unir esforços i pressionar, de veritat, per tal que es produeixin aquests canvis normatius i es desenvolupin aquestes polítiques actives per part dels qui tenen, per mandat popular, el poder de prendre aquestes decisions.

Mentre això no sigui així, no es pot seguir amb campanyes mediàtiques que venen a dir que aquell que no intenta arriscar per trobar una sortida professional pel seu compte és un “conformista” o una persona que no fa esforços per incorporar-se al món del treball i prefereix seure a esperar que “algú” li solucioni la vida i, mentrestant, intenta sobreviure de prestacions i subsidis públics, com si l’accés a aquests fóra tant senzill i con si l’import d’aquests garantís viure amb dignitat.

Es l’hora de passar de les paraules i els discursos a l’acció, malgrat tot, encara que només sigui per la gravetat de la situació, som optimistes i creiem que és possible donar aquest tomb, amb fermesa, energia i claredat en els objectius a assolir.

Jordi Gutiérrez i Suárez

Secretari general de la FS TRADE-CCOO